Un tram del jaciment s’incorporarà als espais arqueològics de la ciutat romana de Baetulo
L’alcalde de Badalona, Álex Pastor, visitarà aquest dilluns, 9 de desembre, a les 11.30 hores, el tram de la Via Augusta, una de les més antigues d’Hispània i que va ser la infraestructura que facilità la romanització de la península ibèrica, descoberta a la ciutat. El punt de trobada per poder fer la visita serà el carrer de Sant Ramon amb la plaça de l’Alcalde Xifré.
La construcció d’un edifici d’habitatges al solar situat entre els carrers de Coll i Pujol, Sant Ramon i la plaça de l’Alcalde Xifré, ha posat al descobert un tram de la Via Augusta que connectava les principals ciutats romanes, des de Cadis fins a Narbona, on enllaçava amb altres vies que conduïen al centre de l’Imperi. La reforma més important, i que li va donar el nom pel qual és coneguda, es va fer sota el mandat d’August als darrers anys del s. I aC, tot i que partia d’una via preexistent coneguda com a Via Heraclea, i que havia estat una infraestructura clau per a la romanització de la península. El tram descobert, situat a 350 metres de la porta occidental de la ciutat, consta d’uns 40 metres de llarg i té una amplada de 5,5 metres. Tot i que encara està en fase d’estudi, la cronologia dels paviments més antics d’aquest tram, ens situen a la primera meitat del segle I aC, moment en què es fundà la ciutat de Baetulo.
A més de la via, s’han documentat diversos edificis que marquen una ocupació d’aquest espai des del segle I aC fins al s. V-VI dC, i per tant formen un conjunt molt rellevant per conèixer el suburbium occidental de la ciutat de Baetulo, i el poblament del seu territori. Es tracta d’un edifici destinat a tallers metal·lúrgics d’època tardo republicana, un recinte funerari del s. I dC, i finalment un edifici monumental i un mausoleu funerari de finals del s. IV-V.
La intervenció arqueològica que ha permès la troballa de la via i d’algunes construccions datades entre el segle I aC i el VI dC, ha estat assumida per BeCorp, propietària del solar, i portada a terme per Global Geomàtica sota la direcció de l’arqueòleg Mikel Soberón sota la supervisió del Museu de Badalona i el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Aquestes restes permeten elaborar un discurs sobre l’ocupació humana del territori des del moment fundacional de Baetulo fins a l’antiguitat tardana, quan la ciutat vivia un moment de decadència. Aquest fet -700 anys d’història ininterrompuda- i la singularitat d’algunes troballes justifiquen que una part del solar (180 m2) s’incorpori, en un futur proper, als espais arqueològics gestionats pel Museu de Badalona, gràcies a la cessió que en farà BeCorp.
@AjBadalona
