La concessió d’aquest honor haurà de ser aprovada pel Ple municipal

Díaz, nascut a Barbastre l’any 1933, va arribar a Badalona a la dècada dels 50 i va esdevenir el primer alcalde democràtic de la ciutat després de la dictadura

L’alcalde de Badalona, Álex Pastor, va emetre el passat divendres una proposta d’acord al Ple municipal de la ciutat per tal de declarar a Màrius Díaz i Bielsa com a fill adoptiu de la ciutat. Aquesta distinció simbolitza el reconeixement unànime a una persona que, no essent natural del municipi, té clares vinculacions per la seva trajectòria personal amb Badalona. En el cas de Màrius Diaz, la seva notorietat i el seu paper com a primer alcalde democràtic de Badalona després de la dictadura justifica el seu nomenament, mèrit que ha sigut reafirmat amb un informe tècnic emès per la directora del Museu de Badalona, Margarida Abras.

Álex Pastor, alcalde de Badalona ha remarcat que aquest és un reconeixement "a la dedicació i l'esforç de l'alcalde Màrius Diaz i el seu paper clau per al desenvolupament de la nostra ciutat en tots els àmbits”. L’alcalde ha explicat que per ell és "un honor poder retre al senyor Díaz aquest merescut homenatge" i ha destacat que la proposta "compta també amb el suport i l'impuls de la societat civil". “Tenim la intenció de portar a terme el nomenament durant el mes de febrer, un cop l'hagi aprovat el Ple municipal” ha afegit Pastor.

Una vida lligada a la política

Màrius Díaz Bielsa va néixer el 6 d’agost de 1933 a Barbastre i el 1950 va venir a viure a Badalona, on va residir fins al principi de la dècada del 2000, en què, un cop jubilat, es va retirar a Bielsa sense trencar, però, els lligams amb Badalona.

Va venir a la nostra ciutat per estudiar Nàutica a la Universitat de Barcelona, carrera que va acabar el 1955. Posteriorment, es va casar amb la filla del capità, Teresa Lleal Galceran (1940-1988), membre d’una coneguda família badalonina, amb qui va tenir tres fills i una filla, i que seria també la seva companya de militància.

El 1959, juntament amb Teresa Lleal, amb qui encara no s’havia casat, va començar a militar al PSUC – que funcionava en la clandestinitat-, de la mà del dibuixant badaloní Enric Sió, i van formar una petita cèl·lula d’aquest partit al centre de Badalona. En aquesta etapa van començar les trobades clandestines i la formació política continuada mitjançant lectures i reunions molt freqüents.

Va ser membre de l’entitat badalonina Joventuts Musicals, de la qual va ser secretari. Dedicada a la difusió musical, era una entitat legalitzada, que servia també per donar cobertura a algunes reunions de caràcter polític. Destaca igualment el seu paper com a fundador de la llibreria Al Vent (conjuntament amb Neus Ronda, casada amb Francesc Lleal, germà de Teresa). A més, va contribuir a iniciar la publicació de Comarca Exprés, una revista quinzenal que va sortir els anys 1976 i 1977, en el qual escrivien alguns joves periodistes que després han estat molt coneguts, com Enric Juliana o el fotògraf Manel Armengol, que la va dirigir. El 1977, també amb la Teresa Lleal, va formar part del nucli fundacional de l’Associació de Veïns del Centre de Badalona, que en aquells anys de la Transició, va tenir un destacat paper reivindicatiu.

El 1979 va ser el cap de llista del PSUC, aleshores el partit hegemònic a la ciutat, guanyador de les eleccions municipals del 3 d’abril. Màrius Díaz va esdevenir, així, el primer alcalde de Badalona escollit democràticament des de l’època de la 2a República. Va encapçalar un govern de coalició amb el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) i Convergència i Unió (CiU) fins al 1981, i únicament amb els socialistes fins al 1983. Va ser precisament el PSC-PSOE el que guanyaria les eleccions municipals d’aquell any, fet que deixaria Màrius Díaz fora de l’alcaldia.

Acabada aquesta etapa, va tornar breument a l’empresa privada, que va deixar de nou per incorporar-se com a diputat al Parlament de Catalunya durant la legislatura 1984-1988. També va encapçalar la candidatura del seu partit (transformat en Iniciativa per Catalunya-PSUC i després en Iniciativa per Catalunya-Verds) fins a les eleccions municipals del 1991. De manera simbòlica, a les municipals del 2019, va tancar com a independent la llista de la coalició Guanyem Badalona en Comú, ERC i Avancem- MES.

Durant l’etapa en què Màrius Díaz va ser alcalde de Badalona, l’Ajuntament va fer un esforç enorme per millorar la ciutat, que patia dèficits en nombrosos aspectes, i va haver d’afrontar una greu crisi econòmica. Entre els nombrosos canvis que va impulsar l’Ajuntament que ell presidia, es poden esmentar: l’establiment d’un model d’administració més descentralitzat i obert a la participació ciutadana; la realització de millores urbanístiques, sobretot en alguns barris que estaven molt degradats; el lideratge en la reivindicació de noves escoles davant el govern central, que va donar com a resultat la posada en marxa de més de 25 nous centres escolars públics; la conversió de l’Escola de Música en Conservatori Professional; la lluita contra la contaminació; l’impuls als mitjans de comunicació locals –incloent-hi una televisió provisional que va ser precintada pel Govern Civil, i que va comportar la detenció de Díaz i alguns regidors-; l’elaboració del Catàleg de Patrimoni historicoartístic; el retorn al Museu de la Venus i altres peces arqueològiques espoliades durant el franquisme, l’enderrocament de l’edifici de pisos de l’actual plaça de Font i Cussó, construït sobre restes arqueològiques romanes (actualment integrades al Museu), o la formulació del model del cicle festiu de la ciutat, en grau considerable, encara vigent avui dia.

Badalona, 18 de novembre de 2019