Altres idiomes

Català Castellano English
Ajuntament de Badalona

El meteoròleg badaloní Tomàs Molina ha llegit aquest vespre el pregó de les Festes de Maig 2022

06/05/2022 ::    

El concert de Las Karamba a la plaça de la Vila i La Nit del Mono completen el programa d’actes d’aquest divendres

El meteoròleg badaloní Tomàs Molina, popular presentador i cap de meteorologia de Televisió de Catalunya, ha llegit aquest divendres a la tarda el pregó de les Festes de Maig de Badalona 2022 des del balcó de la Casa de la Vila. Molina ha estat acompanyat d’un intèrpret de llenguatge de signes que ha ajudat a les persones amb discapacitat auditiva a seguir el pregó, que també s’ha pogut seguir a través de Ràdio Ciutat de Badalona i Televisió de Badalona.

Tomàs Molina és llicenciat en Física, professor associat de la Universitat de Barcelona i un reconegut divulgador televisiu, on ha dirigit diversos reportatges sobre el canvi climàtic i riscos ambientals. També és autor de llibres i publicacions relacionats amb la meteorologia. En l’àmbit internacional, Molina ha estat fundador i president de l’Associació Internacional de Meteoròlegs als Mitjans de Comunicació.

Text íntegre del pregó de les Festes de Maig 2022

Ja som al mes de Maig, ja ha arribat la primavera. Ja és aquí un dels moments més bonics de la ciutat de Badalona, quan fa aquell sol tan transparent, però sense fer calor.

Quan ens animem a participar en actes culturals i de festa, fins i tot a posar-nos un mocador de fetes al coll. Quan no ens agobia tota la gent que ens aglomerem a la Rambla per veure cremar el dimoni.

Arriben les Festes de Maig!

Quan jo era petit en dèiem “les festes de Sant Anastasi” que, com ja sabeu, és un dels tres co-patrons de Badalona. Els nostres tres co-patrons són: Sant Anastàsi, Sant Roc i Sant Sebastià. I la veritat és que són una bona tria! Sant Roc i Sant Sebastià són el que se’n diuen “antipestes”, que vol dir que la ciutat de Badalona els va adoptar com a patrons, pel convenciment que tenien els badalonins d’aquella època que els havien ajudat a sobreviure a les epidèmies.

I ara, just després de la nostra pandèmia, sense mascaretes, aplegats aquí a la plaça de la Vila, amb tot el programa de les festes en marxa després de dos anys de COVID, potser també hauríem d’afegir a la llista dels nostres co-patrons per la seva eficàcia contra la malaltia a totes les persones del sistema sanitari a Badalona que ens han curat i ens han protegit i segueixen fent-ho, i també a les persones que fan recerca també aquí a Badalona per millorar la lluita contra aquesta i d’altres malalties.

Us demano un aplaudiment, com els que fèiem a les 8 del vespre, per totes aquestes persones, però també per dir-nos a nosaltres mateixos que sembla que ja hem superat aquesta etapa i que estem contents i que recordem amb molt d’afecte a tots i totes les que ens van deixar!

Vaig pujar al cim més alt de Badalona per inspirar-me per fer aquest pregó.

A la Coscollada!, al dipòsit d’aigua i la torre de vigilància, a 466 metres d’alçada. Bé, em vaig quedar a la corba d’abans d’arribar, però no li digueu a ningú… Dues conclusions: La vista és preciosa, i la passejada passant per la font de l’Amigó i cap a la Serra de Marina és una meravella. Els que no sapigueu que a Badalona tenim espais verds de qualitat, heu d’anar-hi a caminar una mica. … Segona conclusió, he de fer més esport!

He caminat força per fer aquest pregó. Em vaig imposar la missió de fer-lo sabent més sobre Badalona del que en sabia abans que em demanessin d’escriure’l. Jo sóc del barri del Progrés, d’aquí del Centre, i la majoria dels que vivim aquí no tenim una idea gaire clara de com és realment Badalona.

La meva gran conclusió: Badalona és complexa. Badalona és bonica, gran, amb moltes realitats molt diferents, molt poblada i… complexa.

Aquesta paraula me la van donar l’equip docent de l’Institut Escola Rafael Alberti, a Sant Antoni Llefià, un centre que té alumnes d’unes 30 nacionalitats! Alumnes de totes les races i creences, que entren i surten de l’escola al llarg del curs. Aquest, em van dir, El Rafael Alberti és un “centre de màxima complexitat”.

La primera cosa que vaig fer en sortir va ser veure quantes nacionalitats convivim a Badalona… De quantes creieu que som?… Una cinquantena!

Som una mena de mosaic amb representants d’una quarta part dels països del mon. Jo me n’he adonat passejant per Sant Mori ple de perruqueries decorades amb motius que a mi em recordaven a l’Índia… ja sabeu que a mi les perruqueries em criden molt l’atenció…

Badalona és enriquidorament complexa. Caminant per Llefià, entre els altíssims edificis d’habitatges, però també amb l’avinguda d’Àfrica, vaig veure una parella passejant el gos pel parc en forma de balconades que té vistes precioses del mar en un matí de primavera… la parella caminava, i es van creuar amb una senyora de pell més fosca i amb caminador i li van dir: ¿Qué, paseando?… i van seguir parlant mentre m’allunyava. Jo que treballo a la tele vaig pensar que era l’escena d’un capítol del “Com si fos ahir”.

A la part alta de La Salut vaig parlar amb una família, l’Alícia, en Pivo i el seu fill Ivan, que em deien que al barri es coneixien tots, però que també hi havia cada cop més gent nova. Quan jo era petit hi anava molt sovint al barri de la Salut. Hi anava a veure els meus cosins “d’allà dalt”. Caminàvem per la carretera de Barcelona, al costat de camps plantats amb enciams, i ens paràvem a berenar asseguts a una era que hi havia a mig camí abans de començar a pujar cap amunt. Eren els anys 70 i recordo veure construir el pavelló d’Ausiàs March de la Penya i els blocs de pisos de la carretera durant aquests anys.

Jo no se si sóc un Badaloní de tota la vida, la meva història a la ciutat comença amb l’arribada els anys vint del segle passat, dels meus avis des de Cuevas d’Almanzora a Almeria, al barri de la Salut, per instal·lar-se a la part més alta del carrer Pelayo, en una d’aquelles casetes d’auto-construcció que encara estan unes sobre de les altres. En aquella època a Badalona, en total, hi vivien unes 20.000 persones. En aquests cent anys de la nostra història, la població de Badalona s’ha multiplicat per deu i els llocs de procedència de les persones que hi vivim, gairebé per 50. Quants en som ara a Badalona?… Més 223.000 persones.

Badalona és una ciutat molt poblada i complexa Ho notareu si camineu per la Pau i pel Puigfred, amb persones i centres de culte diversos, també d’hàbits i costums diversos, al límit de Santa Coloma de Gramenet, un altre dels nostres veïns.

Voleu que us digui una cosa que m’ha agradat molt de Badalona mentre hi passejava?? Que sempre saps que hi ets per les plaques dels carrers. A Badalona sempre són iguals, blaves i que et diuen el barri, en molt bon estat i fàcils de llegir! Ara us faré una pregunta sobre plaques de carrers, digna del Joc de Badalona … Quin carrer a Badalona té un nom a una vorera i un altre de diferent a la vorera del davant??? Al final us en donaré la resposta.

Us animo a passejar per aquesta Badalona complexa i sorprenent! Molts ho fem quan anem a comprar alguna cosa a Montigalà, pero jo vull dir: pujar-hi caminant i passar pel meravellós Parc de Montigalà. Si no hi heu anat mai, val la pena passar-hi una bona estona.

I ja em perdonareu si ara us hi poso un apunt afectiu personal, caminant cap a la Morera, hi ha dos centres que ens han d’enorgullir de ser badalonins, la Clínica del Carme i la Fundació Roca i Pi. A la Clínica del Carme s’hi va apagar el meu pare, i el tracte i la professionalitat de les persones que hi treballen encara em conmou cada cop que hi passo per davant. Roca i Pi fa una feina social que no es coneix prou, dona refugi a tantes persones, que tenim oblidades: per exemple quan hi ha onades de fred.

Badalona és complexa, i també amb fortes desigualtats, però també és solidària. Els barris d’Artigues i el del Remei són tan a prop de Sant Adrià de Besòs que semblen lluny de Badalona, quan hi camines, acabes canviant de poble. Jo diria que la porta de Badalona pel sud és la torre de més cap aquí de les tres torres de la Fecsa a la platja de la Mora. Caminar per davant del mar, passar pel Pont del Petroli (a veure quan torneu a obrir-lo, ni que sigui parcialment) i arribar fins a la Barca Maria, o l’esplanada del llegiu Conejo, és una altra de les coses per les que ens podem sentir orgullosos. Tenim un passeig Marítim d’anunci o de pel·lícula!

La porta nord de Badalona, el Manresà, que m’hi vaig trobar la Dolors Sabater. És curiós passejar de dia a on la majoria hi aneu de nit, per cert, mireu de pixar als lavabos, que de dia queda molt lleig i fa pudor. Impressionant també el mosaic de nacionalitats a l’Skate Agora, joves patinant com si no hi hagués demà i els diumenges al matí molts nens i nenes que no han sortit de juerga la nit passada…. En Raúl i en Brian em van dir que alerta amb el carril bici a la carretera que com que es creua amb els cotxes, a vegades hi ha ensurts!

I impressionants també les empreses que hi ha l’Oliver I Batlle, l’Alberch, la Fundació de la Fura dels Baus i si pugeu amunt cap a les Guixeres, tots els concessionaris de tots els cotxes del món. Badalona és complexa, però hi ha feina i bones oportunitats i llocs de feina també amb molt bona qualificació…

Si un barri de Badalona he vist com especial és Pomar, és dels més antics de la ciutat, allà a la muntanya, ha passat molt anys allunyat del centre i quan m’hi he passejat m’hi he sentit bé, com si fos a un poble del Pirineu, amb persones que caminen tranquil·lament i que van al seu propi centre.

He començat al cim de la Coscollada, i acabaré al mateix barri, a Canyet, el gran pulmó de Badalona, però també el nostre lligam entre el passat i el futur.

A la Serra de Marina hi ha els poblats Ibers dels primers habitants de la nostra ciutat. Fa més de 2.300 anys que som complexos, però guapus, a Badalona. Aneu alguna vegada a visitar el Turó d'en Boscà, però sobretot aneu a Sant Jeroni de la Murtra.

He començat el pregó parlant dels nostres tres copatrons, Sant Anastasi, i els dos “antipestes” Sant Roc i Sant Sebastià, s’ha recuperat un dels retaules de Sant Sebastià… potser això també ens ha ajudat a passar la malaltia… però sobretot la feina que es fa a Can Ruti i el seu centre de recerca, que lluiten contra la Sida, i que participen de la recerca contra el Covid i també les recerques més punteres que hi ha al món…

Recordeu l’Alícia de la família del barri de la Salut?… em va explicar que després d’un accident que la va deixar en cadira de rodes, a la Guttmann li van donar la força per tornar a caminar.

Present, passat i futur d’aquesta nostra Badalona, antiga, gran i complexa, però que millora cada dia que passa i que ens enorgulleix fins a vegades fer-nos plorar…

Que bonica és Badalona,

i aquest carrer, i aquesta plaça, i aquest municipal.

I aquesta cantonada i aquesta font, i l’escola municipal.

I aquesta estàtua, i aquest pont, i sense carreteres nacionals.

I aquests gossos amb aceres netes

I aquests paletes que estimen la ciutat…

I aquesta platja, i aquesta sorra i aquest transport públic i la nostra rambla arboritzà.

Bombetes per nadal i pel maig…

Que bonica és Badalona…

Casi Na!

Recordeu la pregunta del carrer que té un nom diferent a cada vorera? És al límit entre Badalona i Sant Adrià… a la vorera de Badalona és el carrer d’Iquique, i a la vorera de Sant Adrià, es diu de la Festa Major …

Aí dumielédi saiden (àrab)

Muíki Chukíam Mubára kum (urdú)

Wuíe Chiái-chi kuài-vé (xinès)

sárbatori feríchite mái (rumanès)

Felices fiestas de Mayo!

Great may holidays

Bones festes de Maig!


Concert de Las Karamba i Nit del Mono

Després de la lectura del pregó, a les 20 hores, la celebració ha continuat a la plaça de la Vila amb l’actuació de Las Karamba, un grup de dones que representa un còctel de cultures de diversos països i que fusiona diferents estils musicals amb l’objectiu de projectar continguts que creïn consciència, que impulsin noves generacions i, a la vegada, que puguin contagiar alegria i il·lusió a tot el públic. La primera jornada de les Festes de Maig es tancarà amb la Nit del Mono, a partir de les 21.15 hores, amb música i cercavila nocturna organitzada per la Comissió de Festes de Badalona.

El programa íntegre de les Festes de Maig 2022 es pot consultar a la pàgina web de l’Ajuntament i a l’aplicació de l’Agenda Cultural de Badalona.

Per seguir la informació actualitzada del programa i els possibles canvis a causa de les situacions meteorològiques adverses podeu consultar els perfils d’Instagram, Facebook i Twitter de les Festes de Maig (@festesdemaig).

Badalona, 6 de maig de 2022

twitter @AjBadalona